martes, 10 de febrero de 2009

Reflexions

Diumenge, sense trencar amb el costum de llegir el diari comprat pel pare, vaig estar llegint uns dels suplements que incloia La Vanguardia. Hi havia un article extens escrit per la rectora de la UOC, anomenat així: Catalunya, societat xarxa.
Vaig llegir un conjunt de temes, diversos, els quals es referien amb la societat catalana i les comunicacions en general.

Molts de nsosaltres quan anem a un bar o cafeteria no ens extranya veure a la gent amb el seu portàtil, mòbil... connectada a internet i fent la seva feina, és la cosa més normal del món en una societat com aquesta. Gràcies a les xarxes obertes pots estar connectat a internet sempre i grauïtament.

Hem va soptar i molt el saber que ara podrem concertar una visita amb el metge per via email. També el sistema de recepta electrònica i la consulta dels historials clínics és possible.(Molt fort).

La majoria de les escoles estan equipades amb noves tecnologies, encara que a hores d'ara queda un camí molt llarg fins a estar del tot presents en el món de les noves tecnologies. Tant mestres com nens poden fer ús de les TIC que apareixen en pàgines com xtec i edu365. Parlant d'educació; la UOC és una universitat a distància que permet als alumnes aprendre per internet és un model a seguir de moltes universitats. Com moltes vegades paralàvem a classe, es podrien fer moltes de les classes de la universitat sense assistir-hi, ja que tenint un campus virtual on es pengessin els materials... hi hauria més que suficient.

Per fi la Generalitat ha impulsat l'ús de les aplicacions i programes informàtics gratuïts en llengua catalana. (No entrarem en política)

Cornellà disposa d'un centre pioner obert les 24 hores del dia on grans i petits fan realitat la seva disposició de les tecnologies. Hi ha 3300 socis que paguen 3 euros al mes. Sens dubte un avanç increible.


Aquests són uns dels exemples de la societat catalana, en concret, i la seva evolució diaria pel que fa amb les tecnologies, la comunicació... Només queda pensar... I què s'inventaran??

Hem despedeixu amb un dels anuncis més cars de l'història i que sembla una pel·lícula. L'anunci més maco que he vist fins ara:


PETONS HA ESTAT UN PLAER.